Des de Saltum hem incorporat un seguit d'experiències i visites guiades pel coll de Balaguer, situat al terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, que tenen com a finalitat divulgar el ric patrimoni històric que disposem en aquest sentit. De fet, les visites guiades a les fortificacions del Coll de Balaguer són el producte estrella. La gent no espera trobar-hi tal quantitat de restes de la Guerra Civil en un lloc tan poc mediàtic pel que fa a fronts d'aquesta contesa. Es conserven més de 400 elements del bàndol republicà: trinxeres, búnquers, refugis subterranis, polvorins o pistes militars...
A banda de les restes visuals que queden, també desperten gran interès allò que ha desaparegut però que segueix gravat a la memòria popular, com el camp de treball de presoners de l'Hospitalet de l'Infant.
El llibre 'Les restes de la Guerra Civil al Coll de Balaguer, de Vandellòs a l'Hospitalet de l'Infant 1936-1939' (Arola editors) fa un anàlisis exhaustiu i aporta una acurada investigació històrica dels fets
L'octubre de 2018 es va publicar per part d'Arola editors un llibre de divulgació històrica que té com a tema central el coll de Balaguer; un indret que sempre ha estat al llarg de tota la seva història un lloc estratègic i de vital importància, sobretot com a lloc de pas per les comunicacions terrestres.
Aquest caràcter estratègic encara va agafar un caire més important durant els anys que va durar la Guerra Civil espanyola (1936-1939); ja que els comandaments militars republicans van decidir convertir tot el coll de Balaguer en un autèntic camp fortificat. D'aquesta manera el coll de Balaguer es va omplir de trinxeres, nius de metralladores, observatoris, refugis i polvorins, entre d'altres construccions defensives, amb l'objectiu de convertir-se en un enclavament impenetrable, modificant així per complet aquest paratge.
Aquest llibre -actualment sense stock- pretén donar a conèixer tots aquests elements del conflicte que van formar part d'aquest gran camp atrinxerat en el que es va convertir el coll de Balaguer durant la guerra. Mitjançant una acurada investigació històrica i un treball de camp intensiu, amb mapes i fotografies úniques de tots aquests elements; el llibre també aporta altres dades d'interès sobre la guerra a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i el coll de Balaguer, com son els bombardeigs aeris, el camp de presoners núm. 2 de l'Hospitalet de l'Infant o el projecte de desembarcament en aquestes costes, entre d'altres informacions; aconseguint així un estudi complet sobre aquest període.
Els autors:
Alfons Tejero Farnós
(Tarragona, 1964). Empresari de professió, és autor de diferents publicacions, entre les quals destaquen Recull de les cases antigues de l’Hospitalet de l’Infant (2006) i Inventari de les restes historiques i arqueologiques del coll de Balaguer (2008). Va dur a terme la descoberta, primera recerca de camp i primera catalogació de les fortificacions de la guerra civil espanyola del coll de Balaguer.
Jordi Solé Jiménez
(L’Hospitalet de l’Infant, 1986). Llicenciat en Dret i master en Dret Ambiental per la Universitat Rovira i Virgili; ha participat en diversos projectes sobre la Guerra Civil, com el Pla especial de protecció de les restes de la Guerra Civil del coll de Balaguer (2015), i la creació de visites guiades. És també conseller delegat de Saltum HISTORIA VIVA i membre de la Secció de la Guerra Civil del Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant (CELHI).
Joel Ametlla Pla
(Albesa, 1990). Arquitecte per la Universitat Rovira i Virgili, investigador i especialista en patrimoni fortificat de la primera meitat del segle xx. És també membre i cofundador de GRIEGC (Grup de Recerca i d’Investigació d’Espais de la Guerra Civil) i participant en el projecte del Pla especial de protecció de les restes de la Guerra Civil del coll de Balaguer (2015).
Adrián Cabezas Sánchez
(Vilanova i la Geltrú, 1981). Doctor en Historia Contemporania per la Universitat de Barcelona, és autor de diferents títols i investigacions de la Guerra Civil, entre els quals destaca La defensa de la costa a la província de Tarragona (1936-1939) (2017), entre d’altres. És també membre i cofundador de GRIEGC (Grup de Recerca i Investigació d’Espais de la Guerra Civil) i participant en el projecte del Pla especial de protecció de les restes de la Guerra Civil del coll de Balaguer (2015).